ELS MONUMENTS DE LA CIUTAT
 
 

- Plaça Major
- Llotgeta de Mostassaf
- L'almodí Vell
- Els Porxets
- El palau dels comtes de Torrefiel
- Església de Santa Maria i Capella de la Puríssima
- Convent de les monges Carmelites
- La Vila
- El palau de la Vila
- Plaça de la Vila
- Plaça de Baix
- Pont Vell
- Carrer Major
- Església St. Miquel
- Església St. Carles
- Església St. Francesc

 

El nucli urbà de la ciutat d’Ontinyent és la part més oculta i més seductora, carregada d’història. No és cosa fàcil descobrir-la, però el misteri que l’envolta és un excel·lent al·licient per desvelar els seus secrets.

El nucli històric de la ciutat és una successió de cases apinyades en carrers sobre grans desnivells i, per això encosterats, coronada pel nucli emmurallat, la Vila. Aquesta disposició contrasta amb les noves àrees d’expansió urbana en els plans, hui barris populosos, de Sant Josep i de Sant Rafael, que concentren el gros de la població. Els polígons industrials i els nous barris, que han fet incrementar l’altura dels edificis, oculten, llevat de la part de ponent, el majestuós i esvelt campanar de la Vila, que ens servirà com a referent per situar el nucli històric.

La presència de la indústria tèxtil pertot arreu marca la fisonomia i dota de personalitat la capital de la comarca de la Vall d’Albaida, sobretot ara que exerceix la capitalitat de la taca d’oli tèxtil valenciana. Però la metamorfosi d’una societat de base agrària amb presència de les activitats industrials en una societat plenament industrial té lloc en la dècada dels cinquanta. Així les coses, molts conjunts urbans i alguns barris encara guarden l’encant i els indicis: caixetes de fruita i hortalisses a les portes de les cases com a improvisat aparador, de l’empremta llauradora. Ho constatem al Poble Nou i al carrer de Sant Antoni, construïts als segles XVIII i XIX.

L’alé de vida de la ciutat ha estat l’aigua. L’abundància de les fonts s’ha invocat, erròniament, per explicar el topònim. L’entitat demogràfica d'Ontinyent s’explica, sobretot, per l’existència d’una horta molt extensa, una de les deu hortes valencianes més importants. L’abundància d’aigua i l’aprofitament de les possibilitats topogràfiques dels salts d’aigua com a font d’energia expliquen la formidable concentració de molins i batans o enginys manufacturers de la llana, primer, i també del paper, ja en el segle XVIII. Hem de sumar-li la presència d’una nombrosa cabana ramadera d’ovicàprids, que explica la puixança manufacturera d’Ontinyent en època medieval i moderna. Ontinyent era en aquests moments una de les deu poblacions més importants del país. Els seus monuments serveixen de testimoniatge de l’antic esplendor que va viure el centre urbà de la ciutat.

 
     Ajuntament d'Ontinyent