LES FESTES... DESEMBRE  
 

GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
JUNY
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

•••••••••••
Links festius

 

 

El Bou

I és que, Ontinyent, sense el Bou de la Puríssima, no seria el que és. Abans, hi havia moltes festes de bou com aquesta, embolat i dut amb corda, i altres modalitats encara, però és la de la Puríssima l’única ocasió que s’ha mantingut, i amb força. El primer cap de setmana de desembre, i per la vesprada, tres bous recorren, consecutivament, els carrers del poble, des del Camí dels Carros passant per la Cantereria, el pont Vell, la plaça de Baix, la plaça de Dalt o de l’Ajuntament i el Ravalet. Un d’ells, cada dia, és pujat a passejar pels carrerons i atzucacs de la Vila. Tot un goig pels centenars de corredors i milers d’assistents a una de les cites més interessants del nostre calendari. La ciutat es transforma per unes hores i s’omple d’una alegria especial que només pot sentir-se en aquestes poques hores. Tota una experiència el córrer, el mirar com corren, l’apropar-se a l’animal, el botar la corda davant les banyes i l’entonar, junt a tantes veus, la cançó més acostumada per citar l’animal: La Xata Merenguera, huit, nou, deu...

El dia anterior, el divendres, i a la plaça Major, davant el corral improvisat a les portes del mateix Ajuntament, té lloc l’acte de l’Embolada. Les banyes dels tres bous són recobertes de les boles que evitaran a l’endemà topades serioses. Tot un art centenari que, ara mateix, continuen mantenint ben vigent els Amics de la corda del Bou, digne de contemplar de totes totes.

La festa del Bou es completa amb l’amollament, el dissabte al dematí, d’una vaqueta o un joneguet, destinat a que els més joves vagen prenent contacte amb la festa, i amb la degustació del plat més típic d’aquestes dates, la cassola d’arròs al forn...

El cap de setmana acull també, el diumenge pel matí, l’ofrena de flors a la patrona. La imatge de la Puríssima és obsequiada amb rams i cistells per les diferents institucions i associacions d’Ontinyent que així ho desitgen.

 

La Puríssima, Festa Major

Els dies 7 i 8 són encara els més grans d’Ontinyent, la nostra Festa Major a la patrona única i canònica de la Vila Reial i Ciutat. Té lloc des de 1642 i és viscuda amb la major solemnitat. En la vesprada del dia 7, dit de Vespra, hi ha la celebració de la Retreta i l’Eixida més multitudinària de l’any dels Gegants i Cabets pels carrers majors de la Vila i del Raval. A la nit, hi ha la més antiga i solemne de les dansades ontinyentines.

El dia de la patrona comença ben dematí amb el volteig de la campana que du el seu nom, tot i anunciant la Missa de Descobrir al temple de l’Assumpció. Un tot d’actes religiosos segueixen aquest, arredonits amb un Rosari públic pels carrers mentre, de fons, va escoltant-se el principiar de la despertada, amb bona cosa de coets.

El Repiquet de la Puríssima, des del Campanar de la Vila, precedeix la Missa Major de Pontifical, a la que seguirà una mascletada.

Per la vesprada hi ha la processó general, encapçalada pels Cabets i els Gegants, i seguida pels balls dels Arquets, de la Veta i dels Cavallets. Quan la imatge de la Puríssima és a la porta del temple major, s’hi dispara un castell de focs d’artifici.

El dissabte posterior, recull la celebració d’un acte ara institucional i abans popular. Un acapte pel sufragament de la festa que es coneix com “L’Asguinaldo”. Abans, s’encetava per Sant Esteve, el 26 de desembre, i des del segle XVIII consistia en la visita del rector o el beneficiat responsabilitzat casa per casa, sense deixar cap mas, heretat o finca de l’ample terme, acompanyat d’un reduït i canviant nombre de músics i cantors, dos fanals, un estendard amb l’efígie de la patrona i una munió de xiquets... Tan bon punt arribava a una casa feia la pregunta de rigor: - Què volen; cants o responsos? Si hi havia dol, es pregava i prou, i en el cas contrari, s’entonaven algunes de les moltíssimes cobles existents, o se n’inventaven de noves, com quan els regidors n’improvisaven en les visites de la comitiva a l’Ajuntament (documentades només a partir de 1886). En obsequi a la Puríssima, no faltava el panís, o les forques d’alls, o bé els diners. Ara, és una visita protocol·laria de la Junta de Festes a determinades institucions ontinyentines com ara l’Ajuntament. Aquestes són les més conegudes de les cobles.

“Recibiu-nos" en el cel, Puríssima Concepció.

Blanca volveta de neu, colometa sense fel,
endus-te el meu cor al cel nyugat en un rínxol teu.
Lliura-lo Mare de Déu d'este lloc de temptació. 

“Recibiu-nos" en el cel, Puríssima Concepció. 

Oh què content que estaria, el bou en el pessebret
al vore al bon Jesuset en los braços de Maria!
la mula no tiraria, coces en tal ocasió. 

“Recibiu-nos" en el cel, Puríssima Concepció.

A l’endemà, la imatge de la Puríssima, després de la missa de dobla, és duta a la seua capella, cosa que suposa la finalització de les festes.

 

Nadal, els Innocents i l'Home dels Nassos

I en no res, ja estem en Nadal, el temps de cantar les tantes cançons de lloança pel naixement de Jesús que hem heretat i de demanar les corresponents estrenes, a més de menjar els torrons i tots els dolços tradicionals que encara podem trobar tant a les tendes com fets de manera casolana. La Nit de Nadal, les parròquies solen convidar a mistel·la, cacau i tramús en acabar la Missa del Gall.

Antigament, a l’Assumpció, tenia lloc el Cant de la Sibil·la, la interpretació d’una melodia mil·lenària a través de la qual l’endevinadora Sibil·la profetitzava la fi del món i la nova vinguda de Jesucrist. Aquest magnífic cant torna a interpretar-se en les voltes de Nadal i des de 1999. Va a càrrec del grup de música antiga “Menestrils” i un gran nombre de col·laboradors. Enmig, s’hi canta i interpreta la Dansa de la Mort, una versió amb lletra de Sergi Gómez i arranjament musical de Francesc Tortosa a partir dels textos i les imatges antigues de la dansa de Morella.

I l’any, acaba amb les bromes del dia dels Innocents, el 28 de desembre, i amb la visita especial de tot un personatge el dia 31, el de Cap d’Any. L’Home dels Nassos encara ve a Ontinyent, tan atrafegat com va, per hostatjar-se en la ciutat per unes hores. És habitual encara el dur els xiquets i les xiquetes a cercar-lo, ja que és ben curiós que, com diu el costum, “tinga tants nassos com dies queden en l’any”. Tothom té ganes de veure’l, i hi ha qui diu que ha arribat a parlar amb ell i tot...

 

 
     Ajuntament d'Ontinyent