LES FESTES... AGOST  
 

GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
JUNY
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

•••••••••••
Links festius

 

 

Moros i Cristians en honor del Santíssim Crist de l'Agonia

 

De l’antiga festa de la Mare de Déu Gità, titular de la parròquia més antiga, i feta de processons i músiques precioses, només queda la missa major i el Repiquet que es fa sonar amb les campanes del Campanar de la Vila.

Ara mateix, la festa que centra tota l’atenció és la dels Moros i Cristians en honor a una de les advocacions més tradicionals i simbòliques de la ciutat, el Santíssim Crist de l’Agonia. Estan considerades d’Interés Turístic, i malgrat no tindre la consideració de Festa Major, sí que es tracta, sense cap mena de dubte, de la festa més multitudinària.

Els Moros i Cristians a Ontinyent tingueren una representació pròpia en l’època barroca, lligada a la disparada i el nomenament de capitans per la festa de la Puríssima. Aquesta celebració de soldadesca desaparegué prompte, i va ser el 1860 quan els membres del Casino Liberal, amb la col·laboració de l’Ajuntament, encetaren la festa tot i important els veïns models mariolencs per tal de generar una festa estival, a celebrar entre la sega i la verema al camp, i de caràcter popular.

Ara mateix són vint-i-quatre comparses les que organitzen la festa. El bàndol cristià està format pels Almogàvers, Asturs, Llauradors, Cides, Mariners, Bucaners, Estudiants, Gusmans, Arquers, Cruzados, Contrabandistes i Fontanos. El bàndol moro compta en les seues files als Moros Espanyols, Saudites, Mudèjars, Mossàrabs, Taifes, Moros Berberiscos, Moros Marinos, Xanos, Omeies, Benimerins, Abencerraigs i Kàbiles. L’estructura festiva s’organitza de tal manera que les primeres comparses ostenten la Capitania anual de tot el respectiu bàndol, i les que fan set nomenen els Ambaixadors i Banderers. Els càrrecs són renovats cada any. La comparsa primera passa a ser la darrera l’any següent.

Les festes solen celebrar-se sis dies al voltant del darrer cap de setmana d’agost, i s’enceten el diumenge anterior amb l’Esmorzar de la Llàgrima i el Pregó de Festes-Presentació de Càrrecs. En els dies que segueixen, la Setmana Gran, s’organitzen distintes activitats lúdiques. El dijous tindrà lloc l’entrada de Bandes de Música, que conclou amb la interpretació conjunta de l’himne oficiós de festes i ciutat, la marxa mora “Chimo” del Mestre José María Ferrero. Per la nit tenen lloc els Alardos, una molt concorreguda desfilada de disfresses. El divendres pel matí hi ha l’Entrada Infantil, i per la vesprada l’Entrada Cristiana i l’Entrada Mora.

El dissabte s’enceta amb la primera diana i segueix amb l’acte del Contrabando i, des de fa pocs anys, amb la inauguració del Mercat Medieval instal·lat al barri de la Vila. Per la vesprada es fa la Baixada del Crist, l’acte més singular, junt el Contrabando, de les festes ontinyentines. Per la nit, i com a record de l’antiga Nit del Riu, s’hi fa un correfoc, algunes comparses desfilen en retreta, s’hi dispara un castell de focs artificials i hi ha una actuació musical. El diumenge hi ha la diana de gala, la missa major, l’homenatge als ancians de l’Hospital de Beneficència i la processó. El dilluns és el torn de les disparades d’arcabusseria i les Ambaixades. El dimarts comença el novenari al Crist, i ha estat sempre un dia de descans conegut com de l’Eixabegó.

 

 
     Ajuntament d'Ontinyent