LES FESTES... JUNY  
 

GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
JUNY
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

•••••••••••
Links festius

 

 

Pentacosta

El dia de la Pentecosta, la Pasqua Granada, celebrada quaranta dies després de la Pasqua Florida, concitava abans una festa extraordinària de la Puríssima Concepció amb cants públics, les Salvetes, i una subhasta de productes... Ara ha desaparegut tota celebració. El dilluns següent era el moment de pelegrinar a l’ermita de Sant Esteve, un acte que, ara mateix, ha estat traslladat al mes de juliol.

També hem perdut la Festa del Xop, l’alçament d’un àlber tal i com és costum ara mateix a pobles de la Vall com són el Palomar o Benigànim. A Ontinyent s’alçava en la vespra del dia de la Santíssima Trinitat a la plaça que hi ha vora l’antiga ermita i portal de la Trinitat, al final del Carrer Major de la Vila, i fins els darrers anys 50.

 

El Ball de la Veta, a la processó del Corpus

Gegants i Cabets d'Ontinyent

El Ball dels Arquets

Corpus Christi

El Corpus Christi va ser la festa més lluïda de l’Ontinyent barroc. A través d’ella, el consistori mostrava el poder econòmic de la Vila Reial amb el patrocini d’entremesos, danses, roques, obres de teatre i desfilades com la històrica “Entrada del Rei Redoles”. Els gremis s’afegien a l’espectacularitat de la festa amb la creació de danses.

Tota aquella esplèndida celebració patí una greu crisi en els anys 20 i 30 del segle XX que va fer desaparéixer bona part dels elements festius existents.

Ara mateix, després de distints procesos de recuperació encetats el 1981, comptem amb cinc danses. El Ball dels Cavallets és l’últim dels recuperats i representa la lluita entre els soldats de les antigues “milicies effectives” forals d’Ontinyent contra els pirates Barbarescos que assaltaven les costes de la Marina. La música del ball i del passacarrers és orginal de Saül Gómez. El Ball de la Veta segueix el sistema dels balls de mangranes i carxofes valencians. Al dalt del pal hi ha una bola de clavells que representa la senyera quatribarrada pròpia de la Vila Reial. Els alumnes del Col·legi Bonavista són els encarregats de ballar-la. També són ells els responsables de fer-nos arribar el Ball dels Arquets, una modalitat molt estesa en les comarques valencianes que, a Ontinyent, guarda uns trets molt definitoris. Participen xiquetes i xiquets, vestits amb unes belles robes blanques i blaves. La dansa és molt solemne i s’interpreta, com les anteriors, amb tabal i dolçaina.

Els balls més significatius d’Ontinyent, ja que n’arriben a ser representants simbòlics de la ciutat, són els dels Cabets i Gegants. L’Associació de Gegants i Cabets és l’encarregada de fer-los dansar ara, en les festes de la Puríssima i en les visites que realitzen molt sovint fora d’Ontinyent. Les figures són municipals i varen ser refetes i actualitzades el 1992, per més que la tradició prové del segle XVII.

Els Cabets són huit figures que dansen un ball propi basat en músiques tradicionals de les comarques de la Serra de Mariola interpretats amb dolçaina i tabal. Són el Rei dels Cabets, el Tinyós, l’Home de les dues cares, els Cabets del Tricorni, el Barret verd i el Barret en puntes, el Gros i Popeie.

És tradició ancestral el córrer davant els Cabets i l’escridassar-los tot i entonant el seu malnom: “Orelluts, orelluts...”.

Els Gegants d’Ontinyent, solemnes i estimats com pocs altres, representen les tres cultures que vivien antigment a la Vila Reial, i les tres edats de l’home. Així, són tres parelles: Els Reis Cristians, els Reis Moros (els Auelos) i, des d’octubre de 2006, els Reis Jueus. Dansen un passacarrers i un ball propis, obres de Francesc Tortosa, interpretats pel grup de música antiga “Menestrils”, amb tarotes, gralles i sac de gemecs.

Les eixides dels Gegants i Cabets són sempre multitudinàries. Desfilen tant el dia del Corpus i la Puríssima, encapçalant les processons, i en les respectives vespres, quan fan la funció d’anunci de la festa.

En la processó del Corpus és costum l’elaborar preciosos altars de carrer, damunt dles quals s’hi celebra l’adoració de l’Eucaristia.

 

Nit de Sant Joan, Festa del Cúgol i Sant Pere de Verona

El cap de setmana més proper al 24 de juny, l’Associació de Veïns de Sant Rafael organitza la festa de la Nit de Sant Joan amb un espectacular correfocs dut a terme per la pròpia Colla de l’Associació. Es crema una foguera i té lloc una revetla. Abans, la festa s’hi celebrava als voltants de l’antic convent de Sant Joan i Sant Vicent, on ara trobem la popular plaça de Sant Domingo, fins fa pocs anys s’ha fet una foguera i revetla. Les màgies i ordalies que tradicionalment es feien en aquesta nit màgica encara estan ben vives a la Ciutat. Moltes de les fogueres particulars que s’hi fan s’encenen amb la Flama del Canigó

Una de les festes més arrelades a Ontinyent és la de la partida del Pla, la Festa del Cúgol. Una de les poques festes de recol·lecció valencianes, que pren el nom de les titges comestibles dels alls secs, les cabeces dels quals es deixen sota terra per tal que engrossen. Abans s’hi celebrava a l’oratori de les cases de Bella, i ara a l’ermita de Sant Josep del Pla. Cal destacar la dansada i la revetla, a més de la processó. Solen representar-se sainets.

Des dels anys 90, s’ha représ al barri de la Vila, la vella festa a un dels patrons antics d’Ontinyent, sant Pere de Verona. S’hi celebra, com la del Pla, en un dels darrers caps de setmana de juny. Cal destacar la retreta i la dansada que s’hi fa entre la plaça de Sant Roc i la de sant Pere.

 

 
     Ajuntament d'Ontinyent