LES FESTES... ABRIL  
 

GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
JUNY
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

•••••••••••
Links festius

 

 

Processó del Silenci (foto: Esther García)

Les "Ròssegues" del Pas dels Llauradors

Setmana Santa i Pasqua

El diumenge posterior al primer pleniluni de la primavera, se celebra la Pasqua Florida. Els dies anteriors són coneguts com a Setmana Santa ,i a Ontinyent, s’hi commemoren amb solemnitats públiques des del segle XV almenys. La Junta de Germandats i Confraries d’Ontinyent és l’encarregada de regular els actes setmana-santers que tenen lloc a tots els barris de la nostra ciutat i que conformen un molt complex programa d’actes. En els darrers anys, aquesta festa ha viscut una puixança ben interessant, basada en la recuperació de formes i costums propis d’Ontinyent.

Ara mateix són nou les confraries ontinyentines, moltes d’elles d’origen gremial: L’Oració de l’Hort (el pas dels Paperers), Jesús a la columna i assotat pels botxins (el pas dels Llauradors), l’Ecce Homo (la Capeta de la Sang o el Pas dels Carreters i Vinaters, la més antiga de les entitats socials ontinyentines), La Santa Faç, el Nostre Pare Jesús Natzaré (el Pas dels Fusters i dels Obrers), la Dolorosa (el Pas dels Carnissers), el Crist de l’Expiració i Nostra Senyora del Patrocini, el Sant Sepulcre (el Pas del Tèxtil) i la Soledat (el Pas de l’Ajuntament). D’entre les figures processionades cal destacar justament dos obres de Marià Benlliure: el Crist Jacent, entregat pels fabricants tèxtils a l’Ajuntament en 1943, i la imatge de la Soledat, costejada pel consistori el 1944.

Els actes s’enceten amb la presentació del Cartell i del Programa i el Pregó, i es continuaran amb la processó de la Sexta Estació, el Dimecres Sant i pels carrers del barri de Sant Rafael. El Dijous Sant té lloc al Barri de la Vila la multitudinària i espectacular Processó del Silenci, organitzada per l’Expiració i la Confraria de la Soledat. Els participants, a fosques, només amb torxes i en total silenci, recorren el nostre barri medieval en companyia dels tradicionals personatges bíblics.

El Divendres Sant pel matí, les processons de la Santa Faç i l’Expiració i el Patrocini confluiran en la plaça Major on, al migdia, té lloc l’acte de l’Encontre Dolorós entre el Natzaré i la imatge de la Dolorosa. Per la vesprada hi ha la processó del Sant Soterrament, en què s’usen matraques per regular el pas i encara hi ha confraries que repateixen caramels entre el públic.

El dissabte per la nit hi ha la Nit dels Panderos. Després d’un sopar, s’agombolen a la plaça de la Vila tots aquells que volen cremar les seues Velles Quaresmes i desfilar pels carrers del barri medieval amb tambors, xiulitets, matraques i els “panderos”, rastres de llaunes i ferros nyugats de grans cordes que són arrossegats i colpejats amb pals per la xicalla. Després d’escarotar tot el veïnat, és costum abandonar-los a la porta de l’Ajuntament... També es canta la cançó de Resurrecció:

“Ratetes, ratetes, eixiu del forat, que el nostre Senyor ha ressuscitat!”.
“Ous, ous, bones pasqües bon dijous. La gallina lloca, cova en la cassola, cou el ponedor. Bones garrotades al senyó rector...!!!”.

La segona part de la cançó era entonada també pels xiquets i les xiquetes el Dimecres Sant, en l’acte de la Salpassa, perdut hui en dia.

Imatge de la Soledat
(Foto: Daniel Alfonso)

Els "Maios" de les Carmelites

El Diumenge de Pasqua ha recuperat el 2006 un acte que va desaparéixer en la tercera dècada del segle XX, l’Encontre Gloriós entre el Cor de Jesús i la Mare de Déu de l’Esperança. Té lloc davant de l’Ajuntament, des d’on es llencen milers d’al·leluies amb textos al·lusius a l’acte. En record de l’antiga disparada d’arcabusseria que acompanyava l’encontre, hui es crema molta pirotècnia.

Un dels trets més interessants de la Setmana Santa és l’ús d’uns vestits tradicionals anomenats “Ròssegues”, usats pels Jurats de la Vila Reial en els temps de dol municipal de l’època barroca. Es caracteritzen per les seues llargues cues, d’uns tres metres. Actualment han desaparegut les múltiples i coloristes ròssegues antigues, i només podem gaudir de les negres del Pas dels Llauradors.

Relacionades amb la Setmana Santa hi ha un seguit de costums ontinyentins ben interessants. A determinades escoles encara es conserva la tradició d’elaborar les “Creus d’Ous”. Sobre el terra, es creen unes figures fetes amb ous i complementats amb sorres de colors i altre tipus d’elements, com ara plantes. Com a complement dels luxosos altars parats el Dijous Sant a les esglésies, encara podem veure els “maios”: Brots de llegums criats en obscuritat total i que mostren una blancor extraordinària.

I cal mencionar el costum del “dejuni de les campanes”. Les campanes de la torre de l’Assumpció, el Campanar de la Vila, deixaven de tocar després de la missa de Dijous Sant i no tornaven a voltejar fins la Glòria del Dissabte Sant en senyal de dol. Els campaners nyugaven llaços negres a les cordes i les llençaven fora de la torre. Aquest costum, l’ha représ la Colla de Campaners, i l’ha estés a totes les torres de la ciutat. Mentre les campanes no sonen ho fan en lloc seu les Trebanelles, unes enormes matraques de fusta.

Per la vesprada del Diumenge de Pasqua Florida, és costum menjar en colles o en família, a les casetes de camp o a llocs emblemàtics del terme, la mona de pasqua, acompanyada de xocolata o llonganissa pasquera... Per trencar l’ou, encara s’utilitza l’antiga fórmula que fa:

“Ací em pica, ací em cou, ací em mege la mona.... i ací et trenque l’ou!!!!”.

I encara es ballen cançons com la de “la Tarara” i “Ai xúmbala”.

El diumenge posterior a Pasqua, en la vespra del dia de Sant Vicent Ferrer, s’hi celebra la processó dels Combregars que recorre la ciutat per tal de donar la comunió als malalts.

 

 

 

 
     Ajuntament d'Ontinyent